El catedràtic de Ciències Polítiques afirma que «les voluntats dels pobles són decisions, són actes polítics; no poden dependre del que un text determinat pot haver previst en un moment passat».
Ramon Cotarelo, a «Singulars».
Ramón Cotarelo és catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat d’Educació a Distància (UNED), de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988. Ha escrit nombrosos llibres. D’entre els més recents destaquen «La izquierda del siglo XXI» i «La política en la era de internet». Aquest dimecres ha estat al plató de «Singulars». Aquestes són les seves millors frases:
«El conjunt de tòpics, prejudicis i idees preconcebudes que abunden a la resta d’Espanya sobre Catalunya són bàsicament falsos».
«L’establishment espanyol és el que treu profit i es beneficia d’aquests tòpics sobre Catalunya. És l’oligarquia, el caciquisme, la mentalitat retrògrada, el nacionalisme espanyol entès com la forma d’ideologia imposada sobre el conjunt dels pobles d’Espanya, de caràcter retrògrad, políticament tancat, molt inflexible i religiosament obscurantista. Aquests són els que se’n beneficien».
«Em considero nacionalista espanyol i, a més, un bon nacionalista espanyol. No és que estigui a favor de la independència de Catalunya. Al contrari, estic a favor que Catalunya continuï formant part d’Espanya. Del que sí que estic a favor és que aquesta qüestió la decideixin els catalans lliurement, estic a favor del dret d’autodeterminació dels catalans, dels pobles. El dret d’autodeterminació és la màxima manifestació de llibertat col·lectiva en què la gent elegeix».
«M’agradaria que tothom entengués que aquest problema, que suscita tantes passions, tanta irritació i tanta intolerància, es pot resoldre entre gent civilitzada, sense necessitat d’alçar el to de veu, d’utilitzar certs termes, d’agredir-se o d’insultar-se».
«El dret d’autodeterminació no fa un prejudici del resultat: és simplement que la ciutadania, utilitzant la seva llibertat, que és anterior a tota legislació, decideix lliurement (perquè l’elecció és el contingut de la llibertat) si vol quedar-se o marxar. És un dret anterior a la llei, forma part d’aquests drets de les persones que no depenen del fet que les autoritats els reconeguin. Són previs, anteriors a l’Estat».
«Estem veient que la Transició va tenir nombrosos defectes. Fins i tot un dels dos partits «dinàstics» espanyols, com ho és el PSOE, està demanant de reformar la Constitució. La Constitució és el nucli essencial de la Transició. Si un dels partits que hi va donar suport i que continua dient que val el pacte de la Transició demana de reformar-la, hi ha una contradicció molt difícil de resoldre. Per tant, per què cal mantenir un pacte que cal reformar?«.
«No queda clar que la Constitució no permeti una consulta. Hi ha una cosa clara: no ho prohibeix. I tot depèn de com nosaltres vegem les lleis. Si les veiem en un sentit obert, en el sentit que està permès tot el que no està expressament prohibit, hi ha una via. Si nosaltres les veiem en un sentit restrictiu, és a dir, que sols està permès el que està expressament permès, n’hi ha una altra».
«Si bé és cert que la Constitució diu que no es poden fer determinades consultes o referèndums, sí que té articles com el 2, el 8 o el 155, en què es pot entendre que hi hauria una amenaça en les possibles tendències de caràcter sobiranista o independentista de Catalunya».
«Tot això ens porta a un territori estèril, al territori de les normes. Les voluntats dels pobles són decisions, són actes polítics; no poden dependre del que un text determinat pot haver previst en un moment passat, amb una correlació de forces polítiques que potser ja no existeix. No dic que la Constitució no tingui vigència, dic que les lleis s’han fet per als éssers humans i no els éssers humans per a les lleis».
«La voluntat d’independència, autonomia i sobirania és una decisió política degudament manifestada durant 150 anys. El sentit comú mana -un cop ja s’han provat nombroses fórmules i han fracassat, algunes de les quals detestables, com la del franquisme- que a l’Estat hi hagi una voluntat d’assajar vies noves».
«El que és més curiós és que els nacionalistes espanyols vagin per la vida dient que ells no són nacionalistes. Els nacionalistes són sempre els altres…»
«A mi m’agradaria que Espanya es quedés com està, però que les parts que la formen s’hi vulguin quedar lliurement i voluntàriament. I això no és fàcil que ho entenguin».
«Si un conjunt de ciutadans, una col·lectivitat, té una clara consciència de formar una nació, té el dret a decidir el seu destí. Aquest és l’argument principal que ha de dominar tot el debat. És una incongruència que els mateixos que no dubten a defensar el dret d’autodeterminació dels saharauis neguin aquest mateix dret als catalans».
«La pertinença o no a Espanya és una decisió política i com a tal s’ha d’abordar en una taula de negociacions, amb respecte mutu i arbitrant les fórmules que permetin que les diferents parts que formen l’estat espanyol puguin expressar-se lliurament i prendre les seves decisions en llibertat».
«El nacionalisme espanyol fa més de 300 anys que s’entesta a ignorar les causes de la seva decadència, a dividir Espanya, a excloure. El nacionalisme espanyol està entestat a construir una imatge al·lucinada d’un país governat per l’exèrcit i l’església. L’origen de totes les nostres desgràcies és en el franquisme, i el nacionalisme espanyol revela la seva veritable naturalesa en el franquisme».
«M’agradaria que el nacionalisme espanyol no s’identifiqués amb la intransigència, la intolerància, la Inquisició, els cops militars, el nacionalcatolicisme i la barbàrie. El nacionalisme espanyol no té remei, i l’última prova que és així és la Transició».
«El «pacte de la Transició» no és res més que els vencedors de la guerra, els beneficiaris i hereus del franquisme, la dreta espanyola, no van acceptar la mà estesa de l’esquerra per a la reconciliació. La dreta nacionalista espanyola actual, en connivència amb l’Església catòlica, no representa Espanya. Representa menys de la meitat d’Espanya, però s’ha imposat sobre la resta».
«L’esquerra espanyola ha patit un complex d’inferioritat. La Transició va ser el resultat de la por. S’hi va arribar per la fusió de dues pors: la por de la dreta a perdre els seus privilegis i la por de l’esquerra a tornar a ser víctima de la repressió».
«La dreta espanyola mai no ha volgut reconèixer que té alguna part de culpa d’una guerra salvatge de tres anys i d’una postguerra de 40 anys. Que la dreta no hagi condemnat mai el franquisme ni se n’hagi distanciat ja ho diu tot».
«La Transició és l’etapa més llarga d’estabilitat i de llibertats que ha tingut Espanya, però això ens ha de fer lamentar-nos de la nostra història anterior».
«A partir del 1898 el projecte comú d’Espanya fa aigües pertot arreu«.
«Hi ha un prejudici anticatalà a Espanya. És cert i ho sabem tots».
«María Dolores de Cospedal és una típica representant de la dreta espanyola: arrogant, intransigent, de profundes conviccions religioses, dominant de l’espai públic, excloent. El franquisme és a l’ADN de la dreta actual, i el franquisme va triomfar gràcies al nazisme».
La Hora Del Grillo 